Se'ns va advertir que el segon informatiu a vagades fluixeja una mica... i mira, cert és en alguns punts. La confiança és el pitjor enemic, s'ha d'estar sempre en tensió, i quan ens relaxem un xic... malament.
Tot i que les peces dels informatius, en comparació el primer, van estar més acurades, els problemes tècnics en aquesta segona versió es van accentuar. I part de culpa és meva. Sí, la meva tasca era de mescladora i em sembla que, en aquest cas, "el negre" és el millor adjectiu que ho pot descriure. Pèssima actuació. Ara bé, dels errors se'n aprèn. La meva coordinació entre el que em deia la realitzadora i els meus dits no va sincronitzar. En Narcís, el mesclador del primer informatiu, ja em va advertir que la cosa no era senzilla. Tot i que em vaig conscienciar, fins que no estas a dins no te n'adones i ho vaig comprovar amb espècies. S'ha de dir que un cop trobes la dinàmica, ja està. Ara bé, es van produir "masses negres", degut a la meva no-coordinació amb el teclat i que els vídeos no estaven en acció. Els pobres presentadors van tenir que aguantar la cara més d'un cop, i ho van fer molt bé (Violant i Isra). Ara bé, no es pot repetir aquesta disbauxa tecnica. Em vaig estressar i molt. A més, un informatiu se'n pot anar a... si l'equip tècnic, en especial el mesclador, no té al seu dia. A partir d'ara penso que és convenient, si per tots ha de ser la primera vagada que es realitza una tasca, practicar com es dur a terme, no només de manera teòrica, sinó pràctica (al menys abans de gravar)
Però bé..."a pesar de los pesares, tendras amigos i tendras amor"... així, que encara que algú s'escandalitzi, després d'aquesta negre actuació, em veig capaç de tornar a fer de mescladora, ja que les dels errors se'n aprèn, sempre i quan un en sigui conscient.
A part d'aquesta autocrítica devastadora, pel què fa a les peces informatives han estat acceptables. Vaig fer d'ENG amb l'Albert Salord, de càmera, i va estar bé, amb moltes hores extres, però que al final el producte es va poder veure. Dic hores extres, perquè com molt bé sabrà el Salord, ens vam veure les cares cada dia a la tarda. El primer dia, teoricament l'únic per gravar, vam concretar les entrevistes i vam intentar fer plans de recurs, però resulta que el cel de Barcelona estava molt destapat, net i solejat. Així que si el tema és que arriba el fred, però les imatges no quadren...quasi que millor que ho deixem. El dimarts vam anar a entrevistar en Tomàs Molina i el dimecres a un un catedràtic de física-meterologia de la UB. Les entrevistes van anar força bé, tot i que es pot dir que va ser un rodatge surrealista. Durant aquest dos dies les temperatures sí que van baixar descaradament, i vam aprofitar per gravar plans de recurs i fer l'stand-up. També vam tenir alguns problemes amb l'editatge... algun pla desenfocat i algunes imatges exteriors amb filtres d'interiors. Sé que s'ha de comprovar sempre, però es pot saber qui és el simpàtic que deixa posat un filtra que no toca?? En fi, ho vam arreglar i per sorpresa nostra, quan vam anar a editar... les aules estaven plenes. Solució? divendres a la tarda. Sincerament, surrealista.
I pel què fa la meva connexió dels Oscars a Los Àngeles.... em pocs comentaris. Hauria d'haver acabat abans bàsicament perquè un cop començes i tens mentalment els punts claus dels què has de dir... un sol nom d'actor o pel·lícula, et por fer perdre els papers. I així va ser.
En fi, després d'aquesta segona experiència amb els informatius, amb una explicació força llarga (prometo ser més escueta), la sensació que n'extrec és agredolça. No és fàcil, així que a la pròxima, a millorar.
martes, 30 de enero de 2007
Informatiu 1
Encara que ja hagi passat, faré un petit recorregut de la feina feta fins ara.
La setmana passada vam rodar el primer informatiu, s'ha de dir que va ser un èxit, millorable, però per ser el primer va anar força bé.
En aquell informatiu vaig fer d'ENG juntament amb la Cristina Gambin, vam rodar una noticia sobre economia, les rebaixes. La meva feina era fer de redactora. Tan bon punt ens van acceptar el tema ens vam posar mans a la feina, vam concretar dues entrevistes que es van poder realitzar al mateix dia i mentre anavem de camí pel Portal de l'Àngel vam aprofitar per fer plans de recurs. Els entrevistats van ser el President de Barna Centre i un responsable jurídic de l'OCUC (Organisme de Consum), molt simpàtic, per cert. Recordo que vam anar de vòlit, ja que per primer cop vam tastar el pes de la càmera i del trípode (insuportable) alhora d'haver-los de transportar per tot barcelona (l'oficina de l'OCUC està a unes quantes mansanes de la parada de metro de Lesseps...). A més, l'assignatura de llenguatges, on ens havien ensenyat els punts bàsics del llenguatge audiovisual, amb comparació aquesta, era una broma de feia un any. Un cop teniem les entrevistes fetes, vam tornar al centre a gravar més plans de recurs (sempre hi ha la sensació que no en tindràs prous un cop estiguis editant) i a fer l'stand -up. Aquesta part va ser un xou, estavem cansadíssimes i en aquell instant, la inspiració era minsa, en especial jo que vaig repetir uns quants i forces stand-up. Això sí, un cop ho vam tenir tot gravat, en un sol dia, la sensació era reconfortant (ara, que el mal d'esquena de l'andemà...)
L'ediatge va anar força bé, tot i que la Gambín va anar de vòlit perqùè havia de gravar el trànsit, al final ens en vam ensortir.
I pel què fà l'informatiu, el primer... genial. Nervis, posada en escena, estrés, tensió... un cúmul de sensacions que si no es viu, no s'explica. Malgrat que el meu rol era dels menys estressants, feia de càmera, el fet d'escoltar com cridava la realitzadora i els moviment dins de la sala de tècnics, ja et senties dins. De fet cada persona que treballa en un informatiu és essencial, tant els de só, els càmeras, els mescladors... i per suposat els que donen la cara, els presentadors.
Probablement, després d'haver creat un informatiu, tal com es va comentar a classe, mai més es veu igual. I així és.
La setmana passada vam rodar el primer informatiu, s'ha de dir que va ser un èxit, millorable, però per ser el primer va anar força bé.
En aquell informatiu vaig fer d'ENG juntament amb la Cristina Gambin, vam rodar una noticia sobre economia, les rebaixes. La meva feina era fer de redactora. Tan bon punt ens van acceptar el tema ens vam posar mans a la feina, vam concretar dues entrevistes que es van poder realitzar al mateix dia i mentre anavem de camí pel Portal de l'Àngel vam aprofitar per fer plans de recurs. Els entrevistats van ser el President de Barna Centre i un responsable jurídic de l'OCUC (Organisme de Consum), molt simpàtic, per cert. Recordo que vam anar de vòlit, ja que per primer cop vam tastar el pes de la càmera i del trípode (insuportable) alhora d'haver-los de transportar per tot barcelona (l'oficina de l'OCUC està a unes quantes mansanes de la parada de metro de Lesseps...). A més, l'assignatura de llenguatges, on ens havien ensenyat els punts bàsics del llenguatge audiovisual, amb comparació aquesta, era una broma de feia un any. Un cop teniem les entrevistes fetes, vam tornar al centre a gravar més plans de recurs (sempre hi ha la sensació que no en tindràs prous un cop estiguis editant) i a fer l'stand -up. Aquesta part va ser un xou, estavem cansadíssimes i en aquell instant, la inspiració era minsa, en especial jo que vaig repetir uns quants i forces stand-up. Això sí, un cop ho vam tenir tot gravat, en un sol dia, la sensació era reconfortant (ara, que el mal d'esquena de l'andemà...)
L'ediatge va anar força bé, tot i que la Gambín va anar de vòlit perqùè havia de gravar el trànsit, al final ens en vam ensortir.
I pel què fà l'informatiu, el primer... genial. Nervis, posada en escena, estrés, tensió... un cúmul de sensacions que si no es viu, no s'explica. Malgrat que el meu rol era dels menys estressants, feia de càmera, el fet d'escoltar com cridava la realitzadora i els moviment dins de la sala de tècnics, ja et senties dins. De fet cada persona que treballa en un informatiu és essencial, tant els de só, els càmeras, els mescladors... i per suposat els que donen la cara, els presentadors.
Probablement, després d'haver creat un informatiu, tal com es va comentar a classe, mai més es veu igual. I així és.
És la bona!!!
Diuen que allò bó es fa esperar.... en el cas del meu bloc, és possible.
Per els aquells que us heu perdut... acabeu d'entrar el bloc de l'Esther a on us explicaré, ara sí que em certa regularitat, les meves aventures amb el taller de televisió.
El primer pas era crear un bloc o dietari personal per explicar el meu treball amb la càmera, mescladors, microfons i tot el què envolta la TV. En això estic!
Advertència (de broma eh!): per si algun agosarat anava a dir que aquest bloc és l'últim d'aparèixer en pantalla, haurà de rectificar, perquè, en teoria, està creat des del passat 21 de gener... El problema és que no estava actualitzat ni enviat a la web de l'assignatura perquè, tots vosaltres, usuaris curiosos, en fessiu una mirada. D'acord, accepto que és l'últim de penjar-se, però no de crear-se...
A part d'aquest matís, us donc la benvinguda i us animo a llegir, fer comentaris i entrar en el meu petit raconet de manera habitual.
Per els aquells que us heu perdut... acabeu d'entrar el bloc de l'Esther a on us explicaré, ara sí que em certa regularitat, les meves aventures amb el taller de televisió.
El primer pas era crear un bloc o dietari personal per explicar el meu treball amb la càmera, mescladors, microfons i tot el què envolta la TV. En això estic!
Advertència (de broma eh!): per si algun agosarat anava a dir que aquest bloc és l'últim d'aparèixer en pantalla, haurà de rectificar, perquè, en teoria, està creat des del passat 21 de gener... El problema és que no estava actualitzat ni enviat a la web de l'assignatura perquè, tots vosaltres, usuaris curiosos, en fessiu una mirada. D'acord, accepto que és l'últim de penjar-se, però no de crear-se...
A part d'aquest matís, us donc la benvinguda i us animo a llegir, fer comentaris i entrar en el meu petit raconet de manera habitual.
domingo, 21 de enero de 2007
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)
