martes, 30 de enero de 2007

Informatiu 2.... xup xup

Se'ns va advertir que el segon informatiu a vagades fluixeja una mica... i mira, cert és en alguns punts. La confiança és el pitjor enemic, s'ha d'estar sempre en tensió, i quan ens relaxem un xic... malament.

Tot i que les peces dels informatius, en comparació el primer, van estar més acurades, els problemes tècnics en aquesta segona versió es van accentuar. I part de culpa és meva. Sí, la meva tasca era de mescladora i em sembla que, en aquest cas, "el negre" és el millor adjectiu que ho pot descriure. Pèssima actuació. Ara bé, dels errors se'n aprèn. La meva coordinació entre el que em deia la realitzadora i els meus dits no va sincronitzar. En Narcís, el mesclador del primer informatiu, ja em va advertir que la cosa no era senzilla. Tot i que em vaig conscienciar, fins que no estas a dins no te n'adones i ho vaig comprovar amb espècies. S'ha de dir que un cop trobes la dinàmica, ja està. Ara bé, es van produir "masses negres", degut a la meva no-coordinació amb el teclat i que els vídeos no estaven en acció. Els pobres presentadors van tenir que aguantar la cara més d'un cop, i ho van fer molt bé (Violant i Isra). Ara bé, no es pot repetir aquesta disbauxa tecnica. Em vaig estressar i molt. A més, un informatiu se'n pot anar a... si l'equip tècnic, en especial el mesclador, no té al seu dia. A partir d'ara penso que és convenient, si per tots ha de ser la primera vagada que es realitza una tasca, practicar com es dur a terme, no només de manera teòrica, sinó pràctica (al menys abans de gravar)

Però bé..."a pesar de los pesares, tendras amigos i tendras amor"... així, que encara que algú s'escandalitzi, després d'aquesta negre actuació, em veig capaç de tornar a fer de mescladora, ja que les dels errors se'n aprèn, sempre i quan un en sigui conscient.

A part d'aquesta autocrítica devastadora, pel què fa a les peces informatives han estat acceptables. Vaig fer d'ENG amb l'Albert Salord, de càmera, i va estar bé, amb moltes hores extres, però que al final el producte es va poder veure. Dic hores extres, perquè com molt bé sabrà el Salord, ens vam veure les cares cada dia a la tarda. El primer dia, teoricament l'únic per gravar, vam concretar les entrevistes i vam intentar fer plans de recurs, però resulta que el cel de Barcelona estava molt destapat, net i solejat. Així que si el tema és que arriba el fred, però les imatges no quadren...quasi que millor que ho deixem. El dimarts vam anar a entrevistar en Tomàs Molina i el dimecres a un un catedràtic de física-meterologia de la UB. Les entrevistes van anar força bé, tot i que es pot dir que va ser un rodatge surrealista. Durant aquest dos dies les temperatures sí que van baixar descaradament, i vam aprofitar per gravar plans de recurs i fer l'stand-up. També vam tenir alguns problemes amb l'editatge... algun pla desenfocat i algunes imatges exteriors amb filtres d'interiors. Sé que s'ha de comprovar sempre, però es pot saber qui és el simpàtic que deixa posat un filtra que no toca?? En fi, ho vam arreglar i per sorpresa nostra, quan vam anar a editar... les aules estaven plenes. Solució? divendres a la tarda. Sincerament, surrealista.

I pel què fa la meva connexió dels Oscars a Los Àngeles.... em pocs comentaris. Hauria d'haver acabat abans bàsicament perquè un cop començes i tens mentalment els punts claus dels què has de dir... un sol nom d'actor o pel·lícula, et por fer perdre els papers. I així va ser.

En fi, després d'aquesta segona experiència amb els informatius, amb una explicació força llarga (prometo ser més escueta), la sensació que n'extrec és agredolça. No és fàcil, així que a la pròxima, a millorar.

No hay comentarios: