Presentant... informatiu 3!

Un paraula: nervis.
Segona: Silenci!
Tercera: Es pot millorar.
Resultat: informatiu 3. Acceptable? No està mal. Però millorable.

Ara sí, literalment he donat la cara als informatius. L'Àngels i jo vam presentar el tercer noticiari. Una pujada d'adrenalina. En serio. Al principi ho passes fatal... estava feta un flam i es va notar. Però a mesura que avançaven els minuts em vaig trobar el gust.

No es fàcil ser un bon comunicador. Has d'estar relaxat i tenir clar el què dius. Però no sempre surt com un vol...

Fins ara havia fet d'ENG, surts el carrer, et preocupes de la teva peça i ja està. Però ser a l'equip d'edició és una altra cosa. L'Helena era l'editora i crec que va fer un bon plantejament de l'esqueleta, va saber innovar i trobar un ordre a les peces de forma satisfectoria.

Amb l'àngels vam elaborar els "dona pasos" i les peces d'internacional. Al final vam tenir els "dona passos" de la gent, però els vam acabar de retocar per poder fer-los nostres. S'ha de dir que en tenim de preparats, però com sempre els retocs es fan a última hora i aquest cop, com no, vam tenir que correr.

Un cop al plató, per molt que els vulguis memoritzar no pots: és millor anar llegint i mirar la càmera. Aquest va ser un dels meus problemes. Mirava tard a la càmera. És molt important mirar directament al ull de l'objectiu perquè si no, no arriba a l'audiència.

Durant la gravació hi va haver moments per tot. Un cop hi trobes el gust et diverteixes, però t'asseguro que si, com va passar, el vídeo no entra i no t'avisen suficientment amb temps, et quedes pal-plantat sense saber que dir. Tenia molt clar que si alguna cosa tècnica fallava els què haviem de salvar la situació erem les presentadores. Suposo que després d'aquesta experiència ho faria diferent. Però es va poder salvar mitjanament.

Realment estava nervisoa, és un dels meus problemes, però t'has d'empassar la vergonya i intentar...(sense valerianes!) estar relaxada. Un cop mires el resultat veus molts d'errors, alhora de vocalitzar, mirar a la càmara... Però com cada vagada, per tots és el primer cop que realitzem una tasca i es nota.

Un dels dies que vam fer proves de lectura amb la càmera, em vaig desesperar força de lo malament que se'm donava llegir un text sense saber de què anava. És d'aquells moments que perds la confiança amb tú mateixa. Et vas dient... "has de llegir mentalment més ràpid per poder llegir bé"... però no surt. Sé que s'ha de saber improvitzar, però m'agrada no tenir ensurts i saber com a mínim de què va el què estic explicant. Si no m'entero jo... dificilment ho sabré explicar!

Tot i això, és un experiència que val la pena. Tot i que penso que ho puc fer millor, va ser acceptable. I l'equip tècnic també va estar molt bé, algun negre, però en comparació l'últim informatiu aquests eren testimonials.

Sessió amb Masdeu

L'ex cap d'informatius de TV3, Jaume Masdeu, ens ha visitat per explicar la seva experiencia com a corresponsal i cap d'informatius. M'ha agradat. És interessant conèixer a una persona que ha estat al peu del canó de la cuina dels informatius.

A tots ens ha entrat el cuc de fer de corresponsals, però no és fàcil amb l'actual model regnant a la TV. Ara bé, la Tele, com ho demostra Futur TV, està en transformació... i alguna cosa es pot fer, no??

El pobre l'hem deixat sense veu, però ha estat bé. Al final hem debatit el nostre futur com a periodistes. És una llàstima que la majoria ho vegi tan negre. Penso que no té perquè ser així. Amb imaginació i ganes de treballar es pot fer alguna cosa. Al principi "pringues" i cobres una misèria, però passa amb totes les feiens.

Sóc una minoria, però crec que hi ha sortides: ens hem de moure. Molts hem treballat amb radios locals per amor a l'art, on es buscaben locutors a la desesperada... No sé, potser sóc optimista, però després de treballar durant anys en un regitzell de feines innombrables (amb el bon sentit de la paraula), quan trobes alguna cosa de lo teu, val la pena no deixar-ho.
La sort no existeix, només pot arribar si te la treballes.

És curiòs el canvi de percepcions de la gent. Quan estudiava sociologia (el que he fet abans) la pregunta maleïda era què estaves fent. Després venia "i sociolg... -ja s'entrevancaven- això què és?" La brometa era que els sociòlegs "ens moriem de gana... massa hippis!" i resulta que bona part dels meus companys estan treballant, més o menys, amb algo relaciont.

Com a mínim, i no dic que sigui millor, ara dius periodisme i la gent et diu: "ahh". Llàstima que la següent associació que fan és amb els "tomatitos i cia". Sempre ens quederà Kapuscinski...

Amb això vull dir que sempre s'ha de veure el got mig... tirant a ple.