Presentant... informatiu 3!

Un paraula: nervis.
Segona: Silenci!
Tercera: Es pot millorar.
Resultat: informatiu 3. Acceptable? No està mal. Però millorable.

Ara sí, literalment he donat la cara als informatius. L'Àngels i jo vam presentar el tercer noticiari. Una pujada d'adrenalina. En serio. Al principi ho passes fatal... estava feta un flam i es va notar. Però a mesura que avançaven els minuts em vaig trobar el gust.

No es fàcil ser un bon comunicador. Has d'estar relaxat i tenir clar el què dius. Però no sempre surt com un vol...

Fins ara havia fet d'ENG, surts el carrer, et preocupes de la teva peça i ja està. Però ser a l'equip d'edició és una altra cosa. L'Helena era l'editora i crec que va fer un bon plantejament de l'esqueleta, va saber innovar i trobar un ordre a les peces de forma satisfectoria.

Amb l'àngels vam elaborar els "dona pasos" i les peces d'internacional. Al final vam tenir els "dona passos" de la gent, però els vam acabar de retocar per poder fer-los nostres. S'ha de dir que en tenim de preparats, però com sempre els retocs es fan a última hora i aquest cop, com no, vam tenir que correr.

Un cop al plató, per molt que els vulguis memoritzar no pots: és millor anar llegint i mirar la càmera. Aquest va ser un dels meus problemes. Mirava tard a la càmera. És molt important mirar directament al ull de l'objectiu perquè si no, no arriba a l'audiència.

Durant la gravació hi va haver moments per tot. Un cop hi trobes el gust et diverteixes, però t'asseguro que si, com va passar, el vídeo no entra i no t'avisen suficientment amb temps, et quedes pal-plantat sense saber que dir. Tenia molt clar que si alguna cosa tècnica fallava els què haviem de salvar la situació erem les presentadores. Suposo que després d'aquesta experiència ho faria diferent. Però es va poder salvar mitjanament.

Realment estava nervisoa, és un dels meus problemes, però t'has d'empassar la vergonya i intentar...(sense valerianes!) estar relaxada. Un cop mires el resultat veus molts d'errors, alhora de vocalitzar, mirar a la càmara... Però com cada vagada, per tots és el primer cop que realitzem una tasca i es nota.

Un dels dies que vam fer proves de lectura amb la càmera, em vaig desesperar força de lo malament que se'm donava llegir un text sense saber de què anava. És d'aquells moments que perds la confiança amb tú mateixa. Et vas dient... "has de llegir mentalment més ràpid per poder llegir bé"... però no surt. Sé que s'ha de saber improvitzar, però m'agrada no tenir ensurts i saber com a mínim de què va el què estic explicant. Si no m'entero jo... dificilment ho sabré explicar!

Tot i això, és un experiència que val la pena. Tot i que penso que ho puc fer millor, va ser acceptable. I l'equip tècnic també va estar molt bé, algun negre, però en comparació l'últim informatiu aquests eren testimonials.