La Tarda de BTV va ser el marc idoni per començar a pensar com havia de ser el "nostre" magazine. A primer cop d'ull no era fàcil, ja que estavem enclats amb la rigorositat i fredor dels informatius. Sí, sí, a veure si ens deixem anar un xic i deixem volar la imaginació.
Pel pròxim dia haviem de pensar una peça personal pel magazin. Potser pels meu mal d'esquena crònic o bé per la curiositat de provar noves tendències que una amiga em va comentar l'existència d'un centre, el Flotarium, on l'estrés es treia a base de flotar en aigua salada durant una hora. Mira per on, imaginar-te que et trobes al mar mort. Bé, vaig pensar que era una idea per proposar. Dit i fet. A més, secció en directe on presentaria altres objectes o aparells que serveixen per fer massatges... amb el bon sentit de la paraula.
A partir d'aquí vaig contactar amb la propietaria d'aquest centre una noia simpàtica i oberta a tot mitjà que donés a conèixer el seu centre (el primer que em va venir a la ment: oju no caure en publireportatges...). Vam quedar pel dijous per fer l'entrevista, ensenyar-me el centre i provar-ho. Ja es sap, si no es prova no es pot explicar de què va. I gratis. Una ha de saber camelar una mica.
Tanmateix també vaig estar cercant altres centres de teràpies o llocs on feien massatges "diferents". És a dir, últimament, no parava de sentir que si havien provat massatges de xocolata, d'algues, de fang... la gent s'avorreix? o el culte pel cos no té límits?. Fins hi tot em van arribar veus d'un centre que oferia massatges gràtis, amb una condició, portar només dos llençols. Encara em queda pendent. Pels interessats, es diu Ceragem i es troba en algun número del carrer Còrsega.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario