El gran dia del Magazine

Un xou!

Un magazine és molt més agraït i espontani que un informatiu. Em suposo que els presentadors s'ho van passar "teta". Malgrat que vam tenir que deixar d'emetre les seccions gravades amb anterioritat per falta de temps, va estar molt bé. La meva funció, a part d'acabar d'editar la meva peça de relaxació, va ser la de VTR i fer en directe la secció dels massateges.

Pel què fa a l'editage de la peça, només faltava la música de fons. La que portava, especialment buscada, no era mp3 i no va servir. Resultat: vaig tenir que posar una altra de Dido que no connectava massa amb la peça. Tot i que un cop la mires penses que està acceptable, si ara la tornés a visualitzar crec que té més la pinta d'un "publireportatge" que res més. Fa mal dir-ho, però he de ser autocrítica ja que la finalitat de totes les peces que editem és ser vàlides per emetre en un magazin o informatiu diari. Però, per això estem aquí, per aprendre. Ara bé, tampoc està tant malament...

Mai havia fet de VTR i reconec que és una feina monòtona, avorrida i sense massa interès. Ara bé, és essencial deixar apunt les cintes. Tot i això un cop hi vaig trobar el "truquillo" ja va estar: has de ser ordenada i tenir molt clar quines cintes van primer i quines segon. Pel fet de ser un magazine on les peces duren més temps, ho facilitava perquè teniem temps suficient de preparar-ho tot.

I la secció en directe... em va agradar. M'havia preparat un guió, més o menys per saber de què parlaria i resulta que me'l vaig saltar a la torera. Ni una línia vaig dir del què tenia previst. Suposo que també vaig estar moltes hores amb els VTR... De cop vam saltar els dos vídeos anteriros a la meva sortida en escena i no vaig tenir temps ni de posar-me el micro (no me'n vaig adonar). Aquest va ser un dels moments més "graciosos". Mentre estava en directe parlant amb els presentadors, la Cris Gambín, que feia de realitzadora, m'anava assenyalant que em posés el micròfon bé.. i jo no l'entenia per res. Un cop va entrar el VTR em va dir... "el micro!!" I res, que no en portava, així que... per sort tinc la veu forta i, segons em van dir, no es va notar molt.

En definitiva, els magazines donen més vida, pots ser més creatiu i no t'has de marcar tant pels paràmetres secs dels informatius. Més que recomenable. Em va agradar la idea del rellotge climàtic... Ara s'acaba el mòn? Sí? No? No ho sé. Però el cert és que un cop el veiem complet (mira que és llarg) més d'un haurà descobert la seva vassant còmica!