instants finals

Això s'acaba! Ni més ni menys, dilluns vam emetre l'últim informatiu. El definitu. El bó. El que tot havia de sortir correcta. No va ser ven bé així... però no va estar mal. Cert que hi van haver errors bàsics, però gràcies a la soltura d'en N6, que va aguantar com un heroi els lapsus tècnics, es va salvar. Com sempre, cada vagada és el primer cop que realitzavem alguna tasca.

Per la part que em toca, Toni, ja veus, com sempre redactant a posteriori les trifurques dels informarius. No hi ha hagut manera. Arrivaba a casa amb la intenció d'aconseguir explicar, algun dia, l'avant-pass i el dia a dia de com elaboravem les peces. Però renoi, no sé com ho he fet que sempre, quan he escrit, ja haviem emès l'informatiu o el magazzin. I les emocions diaries i dificultats de l'elaboració de les peces sempre estan explicades, en aquest bloc, en un passat distant, el marge de temps amb què construiem les peces informatives. El suficient, com per perdre l'instantaneitat del moment.

Ara bé, sempre és bó fer memòria, i en el cas de les meves últimes tres feienes (ENG economia, connexió barça, i retoladora) amb queda un regust dolç. En aquesta ocasió, vaig fer de càmera amb la Maria. El tema ni més ni menys que l'atractiu Saló d'Antiquaris, que amb tots els meus respectes, no és fàcil trobar-hi, allò que diriem, el "ganxo". I menys en economia... Home... era el segon cop que em tocava la mateixa secció de números bursàtils! Amb el què m'apassionen... Val a dir que la meva autoestima d'aquell matí de dilluns ja estava perjudicada per la meva inconsistència a arribar amb el temps just als llocs (vaig perdre el tren per arribar a barna des de terres gironines per milèssimes de segon i el següent, a sobre, va arribar tard i era del "còmodes" rodalies). Sumat a unes engines que intentaven apoderar-se del meu coll, el meu humor era més que negre. Però bé, si toca, toca. Salò d'antiquaris? càmera a munt, un parell de trucades per obtenir passis, i cap allà a veure que trobavem que no sigués el ja horrible, co vas dir, "s'ha inaugurat....".

Un cop a la Fira de Montjuic, després de saludar amb la mirada el temptador saló de la Degustació (i pensar que les nostres companyes es posaven les botes amb les delicatesses dels xefs), ens vam endinsar a les reliquies mobiliaries. Vam gravar molt de material i entrevistar diversos personatges apassionats pel coleccionsisme de les andròmines burgèses i elitistes de segles passats. Malgrat tot, va ser divertit. Pel què fa el nostre reportatge, teniem diversos angles per on enfocar-ho. Aquets va ser un dels problemes, si tens clara la noticia, és més fàcil. La Maria i jo intuïem el què, però no el materializavem. Ara bé, vam gravar tan de material que ens permetia anar ven tranquiletes a les sales de Liquit.

Durant l'editatge, ara sí, gràcies a l'última peca que havia editat soleta (la del flotarium), em divertia amb el Líquit. Quan el sents teu, que saps com funciona i el tens per mà, és més agrait treballar-hi i et permet polir aspectes que abans no li donaves importància. Encara que la notícia del Salò d'Antiquaris no fos "tramenda", crec que li vam saber trobar el punt per fer-la digerible i que captés l'atenció del oïent, de manera dinàmica.

Mentre estavem editant, em van dir la connexió que havia de realitzar, una previa del Barça-Madrid. És curiós com canvia la percepció dels primers dies que feiem stanb-up. Tinc clar que he de tenir un esquema d'allò que diré i després explicar-ho, sense pretendre "ampollar". Ara bé, tampoc va ser la meva gran connexió al Camp Nou, un cop em vaig veure, em vaig notar una mica tensa, amb algun moviment "estrany" de les mans i la llibreta.

Bé, ara sí, Toni i els altres lectors que hagiu arribat en aquest punt, deixo que respireu d'aquesta llarga i feixuga explicació impropia d'un bloc d'internet. Després dels esforços, demà visualitzarem les vergonyes, sí, sí, del magazin. Ara bé, ha valgut la pena arribar fins aquí. La tele, des del primer dia del taller, ja no és el mateix i menys ara que l'hem feta, ven bé, des de dins.