editatge solitari

Dic solitari perquè relament editar una peça de 4-6 minuts sense companyia de ningú pot ser més que avorrit. Per aquesta raó t'espaviles i com més aviat ho tinguis enllestit millor. El dilluns ho vaig bolcar tot i meditar com estructuraria la peça... val a dir que abans no vaig aconseguir que una sala d'editatge funcionés completament, amb els cables en el lloc correcte i tota la mandanga va passa una horeta perduda. Suposo que tenia la tranquilitat de saber que aquella setmana tenia dos dies planers amb la possibilitat de visitar una estona més les sales d'editatge. I així va ser. El meu dimecres, abans del dia del magazine, la meva vida social i laboral es va dir Liquid. Tot un dia, més o menys (ja que les aules estaven reservades per una classe) davant del PC. Suposo que a cops se'n apren: en els stand-ups sempre s'ha de reposar al principi i al final, entrevistes amb el micro en-off, imatges bones però que jo estava parlant, imatges mogudetes... en fi, un cúmul d'errors bàsics que a mesura que passen els corretgeixes, perquè si no a l'editatge ho passes FATAL. Relament vaig tenir que fer unes massacres d'imatges per aconseguir que tinguéssin un linealitat i es poguessin enllaçar amb el fil conductor del text. Al final només faltava la música de fons.